ESPAISLLISOSESPAISNÒMADES*rehabitar

Aquest projecte té com a metodologia posar en paral•lel i/o connectar alguns camps d’estudi que considerem molt importants en la societat actual. L’arrelament, els processos migratoris humans, la identitat, la reculturizació, o la territorialitat. Són alguns dels camps als que ens aproparem mitjançant treballs que són causa o conseqüència d’aquests mateixos. El projecte es desenvolupa des de dos perspectives:
ESPAISLLISOS i ESPAISNÒMADES.

ESPAISLLISOS són espais lliures, sense tanques ni trinxeres, sense línies pintades que ens robin la llibertat, és aquest el punt de partida d’aquesta proposta on plantegem l’espai interior com l’únic i veritable espai amb capacitat per ser llis. És la nostre identitat un d’aquells espais que es conformen sobre un taulell llis on els camins que ens arrelen als llocs i que conformen la nostre consciència, no estan barrats i s’estenen sense traves físiques o quilomètriques. ESPAISNÒMADES són espais que viuen en el viatge i per el viatge sense pretensions d’aturar-se mai. Per que vivim en ciutats i pobles que són irremediablement nòmades comdemnats al canvi constant i perpetu. Aquest canvi es produeix per la necessitat de l’ésser humà d’arrelar-se als llocs on viu. Quantes ‘‘Catalunyas, Barcelonas o Alellas’’ hi han agut entre les tribus ibèriques i els catalans d’avui. Molts són els que han passat i han anat canviant el territori, des dels romans fins els marroquins o sud-americans passant per els francesos o els àrabs, i molts més seran els que seguiran fen-t’ho en el futur. hom busca arrelar, un lloc al que dir-li casa, sigui on va néixer o a 10.000 km. de allí, al fer-ho es contagien de la cultura del lloc i al mateix temps aquest es contagia de nosaltres. És un procés de reculturització mútua però que en el cas de l’espai es converteix en el seu ‘‘sine’’, doncs sempre són molts els que arriben i inclòs molts també, els que marxen per desprès tornar, portant amb ells quelcom d’allò que un altre terra els regala, convertint quelcom immòbil en quelcom en constant viatge es a dir en espais nòmades.

PRESENTACIÓ CONCEPTUAL
Considerant que, segons Deleuze, només hi ha filosofia quan hi ha conceptes, i que aquests, no són generals ni abstractes, sinó singulars, ja que estan relacionats a espais i temps específics, encara que també permetin aplicacions a altres camps distints dels quals provenen, vam plantejar el projecte espais llisos - espais nòmades que parteix del seu model ontològic de ‘‘l’espai llis i l’espai estriat’’ que trobem en el capítol 14 1440 ‘lo liso y lo estriado’ del llibre ‘‘MIL MESETAS, Capitalismo y esquizofrenia’’, on (i prenc nota literalment).

“L’espai llis i l’espai estriat són l’espai nòmada i l’espai sedentari. Els dos espais només existeixen gràcies a les combinacions en ells: l’espai llis no para de ser traduït, transvasat a un espai estriat; i l’espai estriat és constantment restituït, tornat a un espai llis. La combinació dels dos no respon a una simetria sinó a diferents circumstàncies. L’espai llis (nòmada) és direccional no dimensional; ocupat per esdeveniments, és un espai d’efectes més que de propietats, és un espai intensiu més que extensiu. L’espai estriat (sedentari) està cobert pel cel com mesura i qualitats visuals mesurables. La urbe és l’espai estriat per excel·lència on la força d’estriatge deixa obrir per els espais llisos: “Espais llisos sorgeixen de la ciutat...(com) una resposta que
combina lo llis i lo foradat i que es torna contra la ciutat: immensos suburbis canviants, provisionals, de nòmades i troglodites...Una misèria explosiva que la ciutat segrega”
(Cfr: Deleuze y Guattari, 1988:483 – 509)

Així doncs, atenent a Deleuze, qui al parlar d’espais, fa referències simultànies al físic: com manera d’habitar i d’allí, com manera d’ésser (ésser com esdevenir). L’espai llis, és un lloc sense codis previs, un lloc que al seu torn és trajecte, un lloc intermedi. Mentre que l’espai estriat, per contra, són els punts d’aquest trajecte que ho delimiten, és el realitzat a priori per uns altres que ja ocupaven l’espai.
De tot l’anterior sorgeix espais llisos - espais nòmades, d’això i de l’observació dels últims temps i en particular del moment actual. Considerem un important tema d’estudi els diferents desenvolupaments dels espais individuals i col·lectius...
Espais llisos transcorre llavors des de i en el subjecte, on aquest, és territori i simultàniament és qui ho recorre. Trobant allí, en aquest transcurs: la identitat, l’arrelament, en general tota la cartografia interior, creada sempre des del subjectiu, dibuixant a l’individu, en un exercici lliure, obert. Al seu torn, tota aquesta cartografia interior està conformant altres en l’espai exterior, és a dir en l’espai col·lectiu, i es veu llavors a l’individu com nòmada, ja que el seu transcórrer interior inevitablement és també transcórrer exterior.
D’allí que espais nòmades aparegui en absoluta relació amb espais llisos, doncs és el nòmada qui crea aquestes variants en l’espai urbà, és a dir, en els llocs comuns (els quals són llocs d’ús individual i al seu torn col·lectiu), causant amb els seus moviments canvis culturals, estructurals, tecnològics... Trobem llavors que si l’espai físic que habitem es transforma, que és el mateix que estar en moviment, l’analogia dels espais nòmades que encara que com espais són aparentment immòbils estan en continu moviment ja que estan afectats sempre per qui els habiten.